La vitamina D, un nutrient essencial per a l’os, les dents i la salut muscular, està sorgint com una "molècula estrella" en el camp de l'anti-envelliment. El febrer de 2025, un equip de recerca suïssa va publicar les seves troballes a la revistaEnvelliment, demostrant que una combinació d’omega -3, vitamina D i l’entrenament de força pot alentir significativament la taxa d’envelliment biològic reflectit pel rellotge epigenètic en la gent gran. En aquest assaig clínic de tres anys, 777 participants grans van prendre 2, 000 Unitats internacionals (IU) de vitamina D i 1 gram de omega -3 diàriament, mentre que també es dedica a 30 minuts d’exercici a casa tres vegades a la setmana. Els resultats van demostrar que aquesta intervenció combinada va tenir un efecte positiu en el retard de l’envelliment.
El 2024, els investigadors de la Capital Medical University van assenyalar que un nivell alt de 25- (OH) combinat amb exercici físic pot reduir significativament el risc d’envelliment biològic, especialment mostrant un efecte protector més fort en poblacions de mitjana edat i joves. Els dos factors semblen tenir un efecte sinèrgic per alentir el procés d’envelliment.
Un altre estudi publicat aEnvellimentEl mateix any es va centrar en un model d’envelliment de cèl·lules mare intestinals en mosques de fruites, revelant l’important paper del receptor de vitamina D a les cèl·lules mare intestinals. L’estudi va trobar que el fet de enderrocar el receptor de vitamina D en enteròcits va comportar una sèrie d’efectes negatius, incloent una major proliferació de cèl·lules mare intestinals, mort d’enteròcits, envelliment de cèl·lules mare i diferenciació de cèl·lules endocrines intestinals. El tractament amb vitamina D es va demostrar que redueix eficaçment la proliferació anormal de les cèl·lules mare intestinals i l’expansió del centrosoma causada per l’envelliment i l’estrès oxidatiu, confirmant directament el potencial anti-envelliment de la via del receptor de vitamina D/vitamina D.
Els mecanismes anti-envelliment de la vitamina D són diversos i complexos, que cobreixen múltiples aspectes com la regulació immune, els efectes antiinflamatoris, la reducció del dany oxidatiu de l'ADN i la millora de la disfunció mitocondrial. A mesura que la investigació continua avançant, el valor de la vitamina D per retardar el procés d’envelliment és cada cop més evident, proporcionant noves idees i indicacions per a futures intervencions anti-envelliment.
Vitamina D i immunitat: un paper protector
S'ha trobat que la vitamina D adequada redueix el risc de malalties autoimmunes com l'esclerosi múltiple, cosa que indica la seva funció de regulació immune significativa. Un article titulat "Vitamina D i envelliment: paper central de la immunocompetència", publicat aNutrientsEl 2024, va assenyalar que la resposta específica d'un individu a la vitamina D està relacionada amb la seva capacitat immune. Això s’aconsegueix mitjançant la funció del receptor de vitamina D (VDR) i el seu lligand, calcitriol, en hematopoiesi i programació epigenètica perifèrica. Per tant, és probable que les persones amb vitamina D suficient tinguin capacitats immunes més fortes que les que tenen una suplementació insuficient de vitamina D. El mateix any,Science Avenços, un subministrador deCiència, també va publicar un estudi sobre la diferenciació anormal de les cèl·lules epitelials i l’envelliment de timus prematurs en ratolins que no tenien senyalització de vitamina D, demostrant encara més l’impacte de la vitamina D en la immunitat.
Vitamina D i inflamació: contrarestar la inflamació crònica
La inflamació és un mecanisme universal evolucionat en els organismes vius per protegir -se de les infeccions i les lesions. La inflamació crònica sorgeix a causa de diversos trastorns causats per les característiques de l’envelliment i augmenta gradualment amb el pas del temps en funció de les interaccions espatiotemporals entre factors intrínsecs i extrínsecs.
Es creu que els efectes que regulen la vitamina D tenen un impacte positiu en la salut i la vida útil. Els estudis han demostrat que els nivells adequats de vitamina D poden contrarestar la inflamació a través de l’orientació a diversos nivells, incloent la inhibició de l’expressió i la senyalització de TLR2, 4 i 9, reduint la producció de citocines com TNF-A, IL -6, i IL {{7} i suprimint l’activitat de les quimioles de reclutament de T-Cell. Per tant, la vitamina D té un paper crucial en la regulació de les respostes immunes. A més, la inflamació crònica pot alterar l'equilibri de la microbiota intestinal i s'espera que la suplementació de vitamina D restableixi l'equilibri microbià i redueixi la inflamació.
Vitamina D i Funció mitocondrial: suport de la salut cel·lular
L’estructura i la dinàmica dels mitocondris canvien amb l’envelliment. En gent gran, els mitocondris solen inflar -se, disminuir en nombre i no poden substituir -se tan ràpidament com ho fan en individus més joves. Un altre aspecte important de la vitamina D és la seva regulació de la funció mitocondrial. La deficiència de vitamina D s’associa a una disfunció mitocondrial, com ara els trastorns de la cadena respiratòria i el seu paper en el retard en l’envelliment cerebral.
La vitamina D és una hormona esteroide que és vital per a tots els vertebrats, inclosos els humans. També és una vitamina soluble en greixos que es produeix de manera natural en pocs aliments, s’afegeix artificialment a altres aliments i està àmpliament disponible com a suplement dietètic.
Tot i que podem produir vitamina D mitjançant l’exposició al sol i està present en diversos aliments naturals, aliments fortificats i àmpliament disponible com a suplement dietètic, la deficiència de vitamina D segueix sent un greu problema de salut pública. Avui, la proporció de la gent gran de la població mundial és sempre alta. A mesura que les persones envelleixen, l’eficiència de la síntesi de vitamina D a la pell a través de l’exposició al sol disminueix, augmentant el risc de deficiència de vitamina D. Per tant, la gent gran té un risc més elevat de deficiència de vitamina D i la suplementació de vitamina D pot ser una bona opció per a l’envelliment saludable.
Da-Hye Son, Woo-Jin Park, Yong-jae Lee. Avanços recents en medicina anti-envelliment. Coreà J Fam Med. 2019. 40 (5): 289–296.Carsten Carlberg, Eunike Velleuer. Vitamina D i envelliment: paper central de la immunocompetència. 2024. Nutrients. 16 (3), 398.Chang Liu, Lin Hua, Zhong Xin. Impacte sinèrgic de 25- concentracions d’hidroxivitamina D i activitat física en retardar l’envelliment. 2024. Biologia Redox. 73.Patricio ARTUSA, PRANÇAMENT NGUYEN YAMAMOTO, et al. La diferenciació de cèl·lules epitelials inclinades i l’envelliment prematur del timo en absència de senyalització de vitamina D. 2024. Advancacions en ciències. 10 (39) .Carmelinda Ruggiero, Laura Tafaro, Luisella Cianferotti, T al. Dirigir els distintius de l’envelliment amb vitamina D: començar a descodificar el mite. 2024. Nutrients. 16 (6), 906.Cristina Fantini, Clarissa Corinaldesi, Andrea Lenzi, et al. Vitamina D com a escut contra l’envelliment. 2023. Int. J. Mol. Sci. 24 (5), 4546.Joung-Sun Park, Hyun-Jin NA, Yung-Jin Kim. L’efecte anti-envelliment del receptor de vitamina D i vitamina D a Drosophila midgut. 2024. Envelliment. 16 (3): 2005-2025.